"Aquesta cançó m'agrada molt. El ritme comença molt suau i després va pujant, està força bé. A part d'aixó el que m'agrada més és la lletra. Per mi és una cançó pensada per aquella gent, que veu que no pot amb res, que siguis com siguis podràs assolir els teus desitjos. No s'ha de llançar la tovallola, un no ha de donar mai res per perdut, sempre fins a l'últim instant no es pot deixar de lluitar, perquè l'esforç al final t'acaba compensant. Quan estic de baixada, trist, escolto aquesta cançó i em motivo, perquè sé que allò que vull ho faré bé i ho aconseguiré i normalment gràcies a ella ho aconsegueixo. També l'escolto, perquè mirant la sèrie de polseres vermelles, vaig adornar-me que si posaven aquesta cançó era perquè els malalts tinguessin fe i com que sé que els hi funcionava, que creien més amb ells, doncs jo que sóc pessimista i que de vegades no crec amb mi, vaig pensar, que la cançó em serviria d'estímul per confiar en mi. La cançó em tranquilitza i desconecto."
)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada